| Mònica's profileMònica FericlePhotosBlogLists |  Tools  Help |
|
Mònica FericleOctober 03 The Police (26/09/07)Aquest concert és el "colofón" final a tots els que he anat del 2007. Sense cap mena de dubte, el més esperat, el més desitjat i el més impressionant. I no per l'escenografia, per la il·luminació o per l'entorno..... sinó pel fet de veure tocar junts als Police. Aquell grup que només havia escoltat en cintes de cassette, disc o cd ara tenien forma humana i eren davant meu. Bé davant meu i de 54.999 persones més.
Però tant se val la gent que fossim a l'Estadi Olímpic de Barcelona. El cert és que podria haver estat envoltada de milions de persones i ho hauria gaudit de la mateixa manera.
Només ells tres. Només l'Sting (53 anys), l'Steward Copeland (54) i l'Andy Summers (64). I no es trobava a faltar res ni ningú.
Una hora i tres-quarts de música, recordant vells temes i cantant sense parar.
Un d'aquells concerts que podré dir quan sigui gran (més gran que ara): JO HI ERA!!! September 25 Miguel BoséSí ja ho sé.... Podeu dir-me "vejestoria", "caduca" o "vetusta" però què hi farem.... m'agrada el Miguel Bosé. Hi ha gent que va a concerts dels Stones o del Dyango i jo vaig als del Miguel.
Dijous passat -dia 20- vaig anar al Palau Sant Jordi per veure la que -teòricament- serà la seva darera gira (i dic "teòrica" perquè tothom es retira però sempre acaba trobant una excusa per tornar a editar àlbums o realitzar gires).
El Palau estava ple de gom a gom. Ja feia setmanes que s'havien esgotat totes les entrades i l'aspecte del Sant Jordi era espectacular. Com també espectacular era veure l'edat de la gent del públic: des dels 15 o 16 anys fins els 60 (o més!!).
Molts homes entre la concurrència (imagino que molt acompanyaven la dona o la nòvia i no hi eren per voluntat pròpia).
El concert va valer la pena. Quasi dues hores i mitja repassant cançons des de les ja mítiques "Linda" o "Don Diablo" fins les noves del "Papito".
Un concert més per a la memòria. August 23 Galicia (05/08/07-14/08/07)Aquest estiu -i per no variar els costums- hem anat de vacances a Galicia. Com que el Miguel va canviar de feina el mes de maig i només li toquen dues setmanes de vacances, hem marxat a Gargamala (amb la condició que el "meu" viatge de vacances el farem el desembre -si tot va bé-). Hem repetit mariscada -com l'any passat al mateix lloc de Baiona- i hem repetit visita a A Coruña. Però amb una petita diferència: aquest any hem anat a veure el Trofeo Teresa Herrera que enfrontava al Depor i al Madrid. Ja veus tu! una culé com jo pagant 75€ per veure al putu Madrid jugant a Galicia. És ben cert allò de que "mai pots dir mai" I el dia 11 d'agost vam anar al casament d'una cosina (la meitat de la població de Gargamala està composada per cosins i tiets del Miguel així que no és d'extranyar que de tant en tant algun se'n casi). Va ser com una marató de menjar. Començavem a dinar a les 16'00 de la tarda i acabavem a les 20'30. O sigui que el dinar va mutar en un sopar. El marisc l'he acabat odiant i avorrint una mica però no em durarà gaire. El mes que ve marxo a Menorca quatre dies i penso tornar-ne a menjar. ManáConcert de Maná (el primer de l'any però encara n'han de venir dos més el setembre). No els havia vist mai en directe i em van agradar molt. Impressionant el bateria amb el "solo" que va fer de més de 10 minuts. Estavem tots cansats de veure'l tocar, fer acrobàcies i no parar. El Palau Sant Jordi va quedar ple a vessar (18.000 entrades totes venudes) i sincerament, pensava trobar-me més "chaparritos" entre el públic. O eren tots asseguts a les graderies o Maná no són sants de la seva devoció. En tot cas, el cert és que vaig disfrutar durant les dues hores de l'espectacle. MadridEl mes d'abril i amb l'excusa de veure l'exposició al Prado de les obres de Tintoretto, vaig marxar un cap de setmana a Madrid amb els pares. El Miguel va quedar-se a Barcelona cuidant de la gossa i descansant. El cert és que també em servia d'excusa per poder quedar amb els meus amics d'allà de l'època Boxel, la Gema i el David. Amb la Gema vaig sortir a sopar i després de deixar-me a la plaça de Callao -ella ja marxava a casa- jo vaig juntar-me amb el David i els seus amics per anar de farra (havia de demostrar que els catalans no som gens avorrits). Conclusió: la nit de dissabte a diumenge vaig dormir 2 hores i vaig ingerir un total de 4 cubates (tot i que només vaig pagar-ne un..... Avantatges de sortir amb 4 tius!!!) Dissabte per la tarda -abans de sortir de festa- havia anat al teatre a veure el musical "Mamma Mia" (ja he comprat les entrades per quan actuin a Barcelona) i diumenge per la tarda al cine. Així doncs, el cap de setmana va cundir i va ser força profitós. Repetiré -espero que no molt tard- i espero que aquesta vegada el Miguel també vingui!! SirigossaTinc el blog bastant (siguem sincers) molt abandonat. Des de l'última anotació, hi ha hagut diferents sortides i activitats. Per Setmana Santa la Cristina, la Txell i una servidora vam fer una sortida amb el Barça per veure'l jugar a Saragossa. Era una excusa com una altra per fer quelcom diferent. Si vols que un viatge se't faci etern, fes-lo en autocar. Jo crec que vam trigar un mes a Saragossa. Quin avorriment de trajecte i que pesat se'ns va fer!! Vam arribar que plovia tot i que -per sort- va deixar de fer-ho al cap de poca estona. La capital de l'Aragó és bastant petita. Et posessis al carrer que et posessis, sempre acabaves sortint davant la Pilarica. Vam dinar al "tubo" escapant d'un plasta que anava en el nostre bus i que no hi havia manera d'esquivar. Per fer temps fins l'hora del partit, vam anar a fer unes cerveses. I a l'hora del partit, estavem davant de tot. A la tercera filera (teniem el banderí de còrner davant mateix) i envoltats de seguidors del Saragossa que no feien més que insultar-nos i fer coses rares amb els dits de les mans. La Cris va lligar amb un nen de 8 anys que va dir-li que el Saragossa era molt millor que el Barça i que a ell només li agradava l'Iniesta perquè la gent li deia que se li semblava. I no anava errat el nen: tots dos són igual de lletosos i blancs com un foli. El Barça va perdre i el viatge, a més de pesat i avorrit, se'ns va fer encara més ensopit. Això sí, l'experiència és el que compta i jo vaig passar-m'ho de conya! April 08 Besalú, Beuda i Banyoles (06/04/07)D'excursió per Catalunya. Visita de Besalú, Beuda i Banyoles.
Com que cap de nosaltres ha marxat enlloc, hem organitzat un sortida per conèixer els pobles de la Garrotxa.
Els entrepans de l'esmorzà i els walkie-talkies per comunicar-nos els dos cotxes no han faltat. I després d'una setmana de pluges, hem vist el sol i tot!!! |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Send a private message
Subscribe to RSS feed
Tell a friend
Add to My MSN
Add to your network
Sign up for alerts|
|
